Les morts per calor extrema es disparen: Tarragona i Lleida, entre les zones amb més risc d'Europa

L'avanç de la calor extrema no és una preocupació del futur, sinó un desafiament sanitari immediat que colpeja a Catalunya. Segons les conclusions de l'últim i prestigiós informe Lancet Countdown, elaborat per múltiples experts internacionals, l'impacte de les onades de calor en la població catalana ha fet un salt alarmant. En tot just trenta anys, l'exposició acumulada a temperatures extremes s'han multiplicat a Europa, la qual cosa significa que avui ens enfrontem a més dies de calor sufocant i a una intensitat molt major.

L'escenari és preocupant: l'any 2024, s'estima que es van produir 62.000 morts en el continent vinculades a les altes temperatures. Mentrestant, les alertes sanitàries per aquest motiu s'han quadruplicat des de la dècada dels noranta.

El focus a Catalunya: el risc a Tarragona i Lleida

L'informe posa en relleu un canvi estructural en el clima europeu. Regions del sud i de l'est del continent, on es troba Espanya, han experimentat un increment significatiu d'episodis extrems, superant en alguns casos els 30 dies anuals d'onada de calor, i fins i tot aconseguint els 60 dies en determinades zones.

Dins d'aquest context, Catalunya presenta punts especialment sensibles. D'una banda, Tarragona es consolida com una de les àrees d'Espanya on la calor colpeja amb més força la salut dels col·lectius més sensibles: els bebès i els majors de 65 anys.

D'altra banda, Lleida registra un indicador que posa en alerta als serveis mèdics: els dies amb risc molt alt per a la salut han crescut de manera clara. En l'actualitat, la província lleidatana sofreix vuit dies més a l'any de calor perillosa que fa tres dècades. Aquesta tendència situa al sud i a l'est d'Europa, amb Catalunya al capdavant, com les zones on l'increment de la temperatura és més dràstic.

Un impacte directe en el benestar diari

La calor extrema no sols és una xifra en el termòmetre; és un factor que altera dràsticament la nostra qualitat de vida. Els investigadors assenyalen que les temperatures descontrolades provoquen:

• Un augment de cops de calor i deshidratació.
• L'agreujament de patologies cardiovasculars i respiratòries.
• Alteracions greus del somni, impedint que el cos es recuperi durant la nit.
• Dificultats extremes per al treball a la intempèrie.

Estadísticament, la dada és demolidora: cada any moren 52 persones més per cada milió d'habitants a causa de la calor en comparació amb els anys noranta. Espanya és un dels països amb una mortalitat més alta a causa de la combinació d'estius tòrrids, una població envellida i un urbanisme dens que reté la calor.

El repte de les "illes de calor" urbanes

L'asfalt i el ciment de les nostres ciutats s'han convertit en enemics silenciosos. Moltes zones urbanes actuen com a illes de calor, on les temperatures nocturnes no descendeixen prou per a permetre el descans. Davant aquesta realitat, els experts proposen una transformació urgent de l'entorn urbà:

• Augmentar la presència d'arbres i zones verdes per a generar ombres naturals.
• Adaptar els edificis perquè siguin tèrmicament eficients.
• Ampliar la xarxa de refugis climàtics per a protegir als qui no disposen d'aire condicionat en les seves llars.

Protegir als més vulnerables

La comunitat científica insisteix que encara hi ha marge de maniobra si s'actua ara. L'informe reclama un reforç immediat de la vigilància epidemiològica i una protecció especial per als col·lectius més exposats: treballadors del sector serveis i construcció, residents en centres de majors, escoles i llars en situació de pobresa energètica.

En definitiva, Catalunya ha d'adaptar-se en el menor temps possible a un entorn més hostil, on la planificació urbana i la prevenció sanitària seran les millors eines per a salvar vides.